La processionària del pi, un gran perill per als gossos

/0 Comentaris/a

Amb l’arribada de les temperatures primaverals, la processionària del pi ja ha fet acte de presència a boscos i parcs on hi ha aquest arbre amb el conseqüent perill que suposa per als nostres gossos. A l’estiu la papallona posa els ous sobre els pins i en un mes surten les larves que inicien la construcció dels nius que són visibles a la part alta dels arbres fins a l’hivern. Quan el fred comença a desaparèixer i la calor s’imposa, aquestes erugues comencen a sortir dels nius que han fet a l’hivern als pins i baixen pels troncs en forma de processó guiades per una femella que va teixint un fil conductor. El seu objectiu és trobar un lloc per enterrar-se i transformar-se en papallona entre els mesos de juliol i agost. Unes papallones que copulen molt ràpidament perquè només tenen un dia de vida a l’hora de començar de nou el cicle.

Els perills que impliquen per als nostres gossos aquestes erugues, que formen fileres a principis de la primavera i són part del nostre entorn natural, són molt grans. Les fileres que dibuixen a terra són un pol d’atracció per als cans, que no poden evitar acostar-s’hi encuriosits pel seu moviment. El problema és que la processionària del pi té un pèls urticants que quan es claven sobre la pell dels gossos els produeixen una reacció al·lèrgica que els pot arribar a matar. En aquest sentit, els veterinaris recomanen no treure a passejar els gossos durant la primavera en indrets on hi hagi pins perquè és impossible controlar-los si van deslligats. Els pèls de les erugues són molt irritants i poden produir greus lesions a la mucosa de la boca i a la llengua si el nostre gos les ingereix accidentalment o les llepa. No és d’estranyar, doncs, que la plataforma Espai Gos BCN reclami que no es plantin pins en els nous espais que s’estan habilitant a la ciutat.

Com podem detectar que el nostre gos pateix una reacció al·lèrgica? Quins són els símptomes? Si veieu que el vostre gos està molt nerviós, que intenta empassar però no pot, que es toca la boca amb les potes, baveja o els seus ulls i parpelles estan inflats té molts números d’haver entrat en contacte amb aquesta eruga. Si se l’ha menjat també pot ser que vomiti.  El problema més greu és que el nostre gos tingui afectades les vies respiratòries perquè això podria causar-li una asfixia i de retruc la mort. Per aquest motiu, si tenim la mínima sospita que el nostre gos ha tocat la processionària del pi acudiu sense dilacions al vostre veterinari per iniciar un tractament de xoc si les proves així ho corroboren. En alguns casos, els gossos necessiten ser ingressats  perquè no poden alimentar-se per si mateixos i podrien patir problemes de desnutrició o deshidratació. Si no hi podeu anar immediatament, netegeu la zona afectada, amb aigua calenta corrent i a pressió, sense fregar perquè els pèls de les erugues tendeixen a clavar-se més i podríeu agreujar la infestació.  Banyar el gos amb aigua calenta permetrà destruir la toxina.

Fermí Varón, propietari de la botiga Animalmente de Sant Cebrià de Vallalta, una localitat de la comarca del Maresme on hi ha molts pins, alerta que “cal estar atents si el gos es grata la boca com si es volgués treure alguna cosa i comença a salivar perquè això ens indica que ha tocat la processionària” mentre subratlla la necessitat d’anar “urgentment al veterinari ja que poden perdre un tros de llengua i fins i tot morir fruit de la inflamació de l’estómac i l’esòfag que l’impedeix respirar”. “Una solució d’urgència”, anota Varón, “és tenir a la farmaciola un medicament que es diu Urbason, un antihistamínic que sol utilitzar-se per tractar reaccions al·lèrgiques fortes”.  El veterinari  David Pumarola assenyala que el cas més greu es produeix quan el gos “inhala o ingereix el polsim tòxic que desprèn l’eruga, si és poca la quantitat que ingereix es produeix una úlcera a la llengua que es pot reparar, però si la inhalació afecta les vies respiratòries pot ser mortal”. Tot i així, el responsable de la Clínica Veterinària Animàlia de Barcelona deixa clar que “la inhalació ha de ser molt exagerada perquè li causi la mort, passa poc, si veiem que respira amb dificultat, que produeix un xiulet quan respira, s’ha de portar al veterinari perquè li administri cortisona i si no respon s’ha de fer una traqueotomia”. Prevenir una futura inflamació per curar-se en salut és el principal consell que dóna l’especialista, que insta a situar el gos “en una zona on corri l’aire i mantenir la calma perquè el gos es relaxi i respiri millor”.  

Article de Xavi Tedó

Mor Tom Regan, defensor dels drets dels animals

/0 Comentaris/a

 

El passat 17 de febrer va morir Tom Regan a l’edat de 78 anys, fent d’aquest dia un dia trist per al moviment abolicionista per la defensa dels animals.

Regan va ser un filòsof nord-americà i professor emèrit d’universitat especialitzat en la teoria dels drets dels animals, conegut per ser autor dels llibres The Case For Animal Rights (1983) i Empty Cages (2004).

Una de les seves grans aportacions a la defensa dels drets dels animals va ser el concepte “subjecte-de-una-vida”, amb el qual explicava per què els éssers humans tenen drets morals i, en canvi, “els pals i les pedres no”. A The Case For Animal Rights (1983), descriu que som “subjectes-de-una-vida” perquè “no només estem en el món, sinó que som conscients del món i, a més, conscients del que ens passa. Més encara, el que ens passa -sigui al nostre cos, a la nostra llibertat o a la nostra vida mateixa- ens importa perquè marca la diferència en la qualitat i durada de la nostra vida tal com la vam experimentar, independentment que importi o no a algú.” segons explicava, qualsevol ésser, sense importar la seva espècie, que pugui ser considerat “subjecte-de-una-vida” té un “valor inherent” i no un “valor instrumental”. És a dir, es tracta d’un ésser valuós i posseïdor dels drets morals de protecció de la seva vida, la seva llibertat i el seu cos; un ésser que no ha de ser utilitzat com a mitjà per a un fi, ja que és un fi en si mateix.

Regan sostenia que la violació d’aquests drets morals en els altres animals, sent aquests “subjectes-de-una-vida”, era una forma de discriminació arbitrària i que discriminar d’aquesta manera era tant irracional com immoral. D’aquesta manera, s’oposava absolutament a l’explotació animal, rebutjant la seva regulació i defensant l’abolició com a única resposta moral. Alguns dels seus crítics van afirmar que la seva posició era extremista, al que ell va respondre amb un dels seus discursos més coneguts en el qual afirmava que “quan la injustícia és absoluta, un ha d’oposar-se a ella de manera absoluta”. (Vídeo “Sóc un extremista” )

Segons Regan, la filosofia dels Drets Animals és, sobretot, una filosofia racional, científica i justa, que exigeix ​​que la lògica sigui respectada. Argumentava que, de la mateixa manera que les dones no existeixen per als homes, ni les persones negres existeixen per a les blanques, ni les pobres per a les riques, no hi ha cap justificació moral per no estendre el principi d’igualtat i respecte als altres animals ni per dir que ells existeixen per als éssers humans.

Aquestes i altres aportacions van fer de Tom Regan una de les persones més reconegudes en el moviment animalista, sent admirat per la seva gran compromís i dedicació com a activista.

Malgrat la seva mort, les seves idees continuaran presents en el moviment per la defensa dels animals servint d’inspiració per a tots aquells que defensem, no la regulació, sinó l’abolició de l’explotació animal.

Cristina Cubells

Psicòloga i Màster en Dret Animal i Societat (UAB)

L’Ajuntament de Barcelona estudia que la platja per a gossos sigui itinerant

/0 Comentaris/a

L’Ajuntament de Barcelona medita ampliar la platja per a gossos habilitada l’estiu passat a la zona de Llevant de cara al 2018. Però aquesta no és l’única opció que el govern municipal té a sobre de la taula. També s’està estudiant la possibilitat que la platja destinada per cans sigui itinerant per fer callar les crítiques de les Associació de Veïns del Front Marítim i del Moviment Diagonal Mar, que s’han oposat al projecte des d’un principi. Amb aquesta mesura, l’Ajuntament evitaria el greuge comparatiu perquè la zona de bany per a gossos no quedaria concentrada en el mateix lloc i aniria rotant a la resta de platges de la capital catalana. La decisió, però, no es prendrà fins l’any que ve ja que es vol analitzar abans com funciona la iniciativa aquest estiu.

Rosa Saguès membre de Udols, que ha estat present en les diferents reunions per abordar aquest tema, admet que la itinerància “és una de les opcions que l’Ajuntament està estudiant, però prefereixen esperar un any més per veure com va aquest any”. La representant d’aquesta associació que treballa `per al benestar del gos urbà no creu que els veïns contraris a la platja de Llevant incrementin les protestes com a mesura de pressió. “No m’atreviria a dir que es mobilitzaran més, però la seva actitud és recalcitrant perquè no volen gossos a la platja i intentaran treure’ls, contents no estan, ja van recollir firmes per evitar l’obertura”. Àngela Coll, portaveu de la Plataforma Espai Gos, present també a les reunions, minimitza el rebuig social: “Són els veïns que viuen al bloc de davant de la platja i la seva oposició sempre es basa en la brutícia quan les altres platges també ho estan i no demanen controls, és una excusa més que una realitat “.

Coll atribueix la proposta de rotar la zona de bany perquè no hi hagi “una oposició frontal permanent en un determinat emplaçament” mentre remarca que “ens és igual que sigui itinerant, si serveix perquè els opositors estiguin menys molestos, que es mogui” . L’objectiu final per als animalistes és disposar en la seva totalitat una de les deu platges de la ciutat. “El que ens molesta és el poc espai de què gaudim, ja vam dir que no volíem un pipican, que les tanques no són la major opció, la nostra demanda és que s’habiliti una platja sencera per repartir millor l’espai perquè si un 20% de barcelonins té gos no és just que només cedeixin un 0,2% de la costa “.

Les mostres de sorra i aigua recollides a la platja de Llevant han rebut el vistiplau de l’Agència de la Salut Pública de Barcelona i els usuaris de la platja l’han puntuat amb un 7,7 de mitjana. Uns resultats que avalen l’aposta de l’Ajuntament per mantenir aquest estiu la zona habilitada per a gossos, a la qual van acudir 13.241 exemplars el curs passat. L’àrea delimitada s’obrirà l’1 de juny al 25 de setembre i no a finals de juliol com l’any anterior per ampliar a tot l’estiu el permís. No serà l’únic canvi perquè les aportacions d’usuaris, veïns i tècnics han permès introduir millores a l’espai. Revisar el mobiliari urbà per adaptar-lo als gossos, que hi hagi informadors també a la zona d’accessos, incorporar nous elements d’informació sobre la qualitat de l’aigua i de la sorra i incrementar la neteja dels accessos seran altres de les novetats que s’incorporaran aquest any.

També s’instal·larà una passarel·la de fusta fins a la platja amb unes boies per facilitar l’entrada a l’aigua i hi haurà informadors ambientals i un veterinari durant tota la setmana que duran a terme el control d’accessos perquè només es pot accedir als gossos amb microxip. L’aforament es manté limitat a cent gossos a 1.250 metres quadrats per raons de seguretat, una xifra menor que denota segons Saguès la necessitat d’ampliar-la perquè “hi ha cues amb gent esperant malgrat la calor”. L’Ajuntament també ha de respondre les al·legacions que ha presentat Espai Gos: “Hem demanat que es tapin les papereres, que hi hagi dues portes d’accés perquè els gossos no coincideixin de cara i més metres d’aigua perquè la zona de bany és molt reduïda “.

Madrid doma el maltractament animal

/0 Comentaris/a

L’Ajuntament de Madrid aprovava el 31 de gener la prohibició que els circs exhibeixin animals a la ciutat. La proposta va ser presentada pel Govern de Manuela Carmena conjuntament amb el PSOE i permetrà elaborar una nova ordenança municipal que contempli el veto en aquest tipus d’espectacles tant en terrenys de titularitat pública com privada. Ciutadans també va secundar una moció, que només va comptar amb l’oposició del PP, que defensa que els animals tenen dret “a no ser víctimes de maltractament i a no ser sotmesos a esforços o actes cruels que els ocasionen la sofriment, ansietat o estrès”. En el text, Ahora Madrid i el seu soci d’investidura sostenen que “als circs els animals solen viure en condicions de captivitat, allotjats en gàbies i contenidors on amb prou feines es poden moure i transportats a llargues distàncies en remolcs de camions que no satisfan les seves necessitats físiques més bàsiques “i que” són sotmesos a processos d’aprenentatge en els quals se’ls obliga, de vegades amb violència, a realitzar comportaments que són completament antinaturals per a la seva espècie”. 

Aquell mateix dia representants del gremi, que engloba dues mil persones a tot Espanya, es concentraven davant el Palau de Cibeles per mostrar el seu rebuig a la mesura. Vicente Barrio, president de l’associació Circos Reunidos, exposava de manera molt clara els canvis que ha experimentat la capital espanyola en matèria animalista: “Aquest problema ve de maig de 2015, des de l’arribada de Podem i totes les seves franquícies”. I és que el Govern de Manuela Carmena està demostrant amb fets la seva ferma voluntat de convertir Madrid en una ciutat amiga dels animals. Un compromís que es traduirà en un nou text legal que substituirà l’ordenança de 2001, “molt antiga i allunyada dels criteris sobre tinença i adopció d’animals de les ciutats modernes” com remarca la regidora de Medi Ambient i Mobilitat, Inés Sabanés. L’ordenança s’està elaborant amb associacions, protectores, tècnics i experts per “garantir el benestar i la protecció dels animals i fomentar la seva adopció”.

Pel camí, Ahora Madrid ha tirat pel dret i només desembarcar a l’ajuntament va anunciar que eliminava les subvencions i ajudes públiques als espectacles taurins. No ha prohibit les curses de braus, tema tabú, però sí que ha suprimit la subvenció de més de 60.000 euros a l’Escola de de Tauromàquia Marcial Lalanda, bàsica per a la seva supervivència. La regidora de Cultura i Esports, Celia Mayer, va justificar la decisió perquè el pressupost era “desproporcionat” en relació amb el nombre d’alumnes (38), però bàsicament perquè la seva activitat xoca contra “els principis de defensa i respecte als animals” de Ahora Madrid, una plataforma ciutadana amb formacions clarament contràries al maltractament animal. Tampoc li va tremolar el pols a l’executiu madrileny a l’hora de treure els animals de la cavalcada dels Reis Mags i ni les famoses oques de Miguelín que obrien la desfilada des de feia gairebé vint anys han estat indultades.

Paral·lelament, l’Ajuntament va obrir al novembre un centre d’adopció d’animals de companyia a El Retiro. Aquesta instal·lació, gestionada en col·laboració amb associacions protectores d’animals, està ubicada a la famosa Caseta del Pescador del parc. Un punt d’informació per a l’adopció d’animals que es troben al Centre de Protecció Animal de l’Ajuntament de Madrid (CPA), on hi ha uns 350 animals abandonats entre gossos i gats. Així mateix, a la Caseta del Pescador es poden realitzar gestions per recuperar animals perduts; es donen pautes de tinença responsable per garantir el seu benestar i protecció; hi ha accés al Registre d’Identificació d’Animals de Companyia (RIAC) perquè els propietaris puguin comprovar i actualitzar les dades del microxip que permeten la seva localització; es promocionen activitats escolars i visites que organitza el CPA i es promouen els serveis de voluntariat. La Llei de Protecció d’animals de companyia impulsada per la presidenta regional, Cristina Cifuentes (PP), que acaba d’entrar en vigor, estableix la prohibició de sacrificar animals abandonats i imposa multes de fins a 30.000 euros per aquesta pràctica. En el marc de les competències municipals, el consistori crearà una Oficina de Protecció Animal que reordeni i faci el seguiment de les propostes i garanteixi els principis i actuacions contra el maltractament d’animals, “així com el respecte, defensa i protecció dels mateixos” .

Madrid també ha inclòs protocols de control ètic de colònies felines a través del mètode CES (Captura-Esterilització-Deixa anar). El passat mes d’abril facilitava un carnet de col·laborador de colònies felines per a aquells veïns disposats a ocupar-se que els animals de carrer estiguessin en perfectes condicions de salut. El programa ja compta amb un centenar i mig de voluntaris, tot i que són més les que esperen el vist-i-plau de Madrid Salut per poder tenir cura de manera oficial dels gats. D’acord amb la Llei de Sacrifici 0 del Govern regional, es pretén reduir o eliminar els problemes que la presència de gats de carrer s’originen en els barris, estabilitzar la mida de les colònies i reduir el nombre que acaba en centres d’acollida. 

L’aposta del govern municipal també passa per integrar els animals de companyia en el context social urbà i en els diferents espais públics. Prova d’això és que l’Ajuntament instal·larà al llarg d’aquest any trenta abeuradors de gossos en zones verdes de la ciutat en un pla per acabar amb la “llei seca” que comportarà també la posada en marxa de 180 fonts d’aigua potable noves. La Comunitat de Madrid també ha mogut fitxa i des del mes de juliol permet que els gossos que estiguin identificats amb microxip puguin viatjar en metro excepte en les hores puntes. Pot accedir un sol gos per viatger; tots els gossos han de portar morrió i estar subjectes amb una corretja d’una longitud que no superi els 50 centímetres i han d’anar en l’últim cotxe de cada tren. José Capacés, coordinador de la Comissió Ètica de AVEPA (Associació de Veterinaris Espanyols Especialistes en Petits Animals) subratlla l’èxit de la iniciativa: “Molts clients vénen a la consulta amb metro, el fa servir força gent, ha estat un encert”. 

El prestigiós veterinari destaca que l’arribada de Carmena al consistori de la capital ha suposat un gran avanç pel que fa als drets dels animals: “Encara queda camí per recórrer, però hi ha hagut un canvi, el respecte cap als animals ha augmentat “. La creació del centre d’adopció a El Retiro o la prohibició que desfilin animals a la cavalcada són “passos importants que demostren el nou tarannà del govern local en matèria animalista”. Capacés afegeix també que els professionals del Centre de Protecció Animal gaudeixen ara de més autonomia: “Abans estaven lligats de peus i mans, amb el PP tenien menys marge de maniobra, el sacrifici era molt freqüent i en els dos últims anys s’ha afavorit la adopció “. 

Si el govern regional ha aprovat la Llei de Sacrifici Zero o que els gossos puguin anar en metro, en altres aspectes la seva postura difereix molt dels postulats de l’executiu municipal. Els toros són l’exemple més clar com sosté Capacés: “La Comunitat de Madrid segueix subvencionant la Escola de Tauromaquia Marcial Lalanda”. La animalista Belén Arenas, col·laboradora de diferents protectores, lamenta que en aquest cas “les mesures que aprova l’Ajuntament serveixen de ben poc”. Malgrat això, Arenas anota que “la situació ha millorat perquè s’han duplicat els efectius de la” Patrulla Verda “, la Unitat de Medi Ambient de la Policia Municipal de Madrid passant de cinquanta a cent agents”. 

Article escrit per Xavi Tedó

Caminant amb el cor

/0 Comentaris/a ,
“Em pregunto què és la llibertat. Serà que no sabem què fer quan ens diuen que fem els que ens doni la gana?” Jiro Taniguchi, Furari

 

Jiro Taniguchi, el gran poeta del manga, ens ha deixat als seus 69 anys. Si fa pocs dies us parlava de l’autor en la ressenya de la seva preciosa obra “La Muntanya Màgica”, avui vull retre homenatge a Taniguchi amb aquest article, que, humilment, vol, a través de l’obra “Furari”, seguir els traços dels versos d’aquest mangaka.

“Caminar sense rumb fix”, “d’improvís”, serien algunes de les traduccions aproximades de furari, paraula japonesa que dóna nom a l’obra de Taniguchi. En aquesta obra se’ns transporta a l’Edo (antic nom de Tòquio), de finals del segle XIX. Aquest curiós manga ens atura en el temps (no en el moviment) de la vida de Tadataka Ino (1745 ~ 1818), agrimensor, cartògraf i comerciant que va realitzar el primer mapa de Tòquio. Al llarg de les seves 200 pàgines seguirem els passos, les medicions i meditacions d’aquest caminant de la vida.

Caminar i comptar les seves passes, saber les distàncies entre els diferents punts de la ciutat: una excusa perfecta per tornar a perdre’s en la bellesa de la quotidianitat. Seguint al seu protagonista, Tadataka, ens anirem aturant en el del dia a dia de la ciutat d’Edo. Sota el sol de l’estiu, trepitjant la neu a l’hivern, veient caure les fulles a la tardor o olorant els cirerers a la primavera, Furari és una obra escrita però que remet a tots els sentits. Pas rere pas, encontre rere encontre, Taniguchi torna a enamorar-nos, com fa sempre, amb els detalls més senzills.

Com diria John Lenon, “la vida és allò que et va succeint mentre estàs ocupat fent altres plans”. Mentre Tadataka està ocupat mesurant la seva ciutat, veurem passar la seva vida. La distància sempre conté el temps i Taniguchi ho sabia molt bé. Tenint com a base aquesta fórmula filosòfic-matemàtica no podem sinó valorar i apreciar tot el bo, encara que ho titllem de quotidià, que ens ocorre al llarg del dia.

Caminar i aturar-se, observar, ajupir-se, mirar amb els ulls del gat, amb els del milà negre, la formiga. Posar-se al seu lloc, i entendre. Entendre els diferents punts de vista d’aquest món. Les vides que hi ha darrere de cada mirada i de cada forma de mirar. Taniguchi era un gran artista perquè era un gran observador de la vida.

Caminar i discórrer, pensar, reflexionar, tenir temps (com ens deia Montserrat Pérez en el seu article “Sempre a favor dels animals“) no per perdre el temps, sinó per perdre’s en el temps. Quina hora és? On sóc? Es pregunta moltes vegades Tadataka tornant de les seves abstraccions. Les presses no ens portaran enlloc, només a arribar més d’hora a un altre punt. Però perdrem el gust del camí.

Caminar i conversar, aprofitar les trobades que tinguem per compartir i aprendre, al costat dels que com nosaltres caminen, encara que sigui cap a un altre lloc. Saber com és el seu país d’origen i cap a on es dirigeixen és tot un regal. Avui, que tanquem en camps de refugiats a milers de persones que fugen de la guerra, hauríem de tornar a plantejar-nos tot el perdut en aquest viatge a tota velocitat que diu dirigir-nos cap al progrés.

Caminar per l’herba, el fang, les roques, l’aigua. Riu, mar, muntanya, ciutat. Ser habitants de tots els llocs sense ser amos de cap. Atònits encara davant la bellesa dels ocells, del seu cant, davant el miraculós vol de la libèl·lula i els seus colors metàl·lics.

Per tot això, gràcies Jiro Taniguchi. Gràcies per aquesta petita trobada, per aquesta parada en el camí. Per haver-nos ensenyat a caminar de nou, no només amb els peus, sinó amb el cor. Bategant pas a pas, sent conscients que tot passeig té la seva fi. Però si la fi ha d’arribar, que arribarà, que bonic haver passejat “sense rumb” junts.