Expulsat de GH 17 el sevillà que menysprea als llebrers

Sense fer-se esperar, la gala de dijous del popular reallity va començar amb la comunicació a Álvaro de la seva expulsió de la casa de Gran Hermano. Les seves declaracions han ferit moltes sensibilitats i els signants de la petició de Change poden donar-se per satisfets. S’esperava del presentador Jorge Javier Vázquez una arenga exemplaritzant que aglutinés en una veu les demandes de les protectores de llebrers.

El badaloní va mostrar certa conformitat amb el penediment immediat del sevillà que banyat en llàgrimes no concebia que el que la seva família diu “bromes” li hagués costat la participació del concurs. Núria Murlà cofundadora de Galgos112 i Màster en Dret Animal afirma:
“Les paraules proferides pel concursant de Gran Hermano 17 Álvaro, demostren com està d’arrelat a Espanya el maltractament animal, especialment als llebrers. En el seu desafortunat comentari, el sevillà no fa referència a l’atropellament d’un animal en general, ni tan sols d’un gos sinó que especifica que l’ésser viu atropellat, pel qual no sent empatia alguna, és un llebrer “.

L’experta animalista ha afegit que “la manca de resposta immediata per part del programa, demostra una altra cosa que els que treballem per millorar el benestar dels animals hem d’afrontar sovint: la passivitat dels que envolten el maltractador i que tot i ser per omissió , es converteixen també en maltractadors “.

Per Murlà, “en una societat sana, després de les seves paraules, que sota cap concepte donaven lloc a una doble interpretació, el concursant hauria estat immediatament expulsat”.

La reacció dels seus companys

Quan es va comunicar als altres concursants la fi de la participació de l’infractor cap va saber relacionar-lo amb les afirmacions que aquest havia proferit contra els llebrers i de manera més tangencial sobre les dones. “Tinc la meva consciència molt tranquil·la perquè sé que les coses no les dic amb maldat”, va dir el concursant que va reconèixer que només diu “collonades”.

Entre les seves “collonades”, ha arribat a dir: “No heu menjat mai menjar de gos? Li agafes el gos a l’amo. Al gos el drogues et recomano que vagis a Andalusia pels entrepans de gos” o també: “Si al m’escridassen a Espanya, és per matar tots els espanyols “.

El presentador li va respondre: “Dóna la casualitat que tinc 4 llebrers adoptats” i va afegir: “Per a mi era una nit complicada … jo he preferit callar agraeixo a la productora que t’hagi expulsat”.

Emma Infante, de Futur Animal

El menyspreu pels llebrers d’un concursant de GH7 li pot costar l’expulsió del programa

“A tu et preocupa el puto gos? Tu ploraries per un llebrer? Si jo atropello un llebrer baixaria del cotxe per veure si m’ha fet alguna cosa . Que li donin pel cul a l’animal! Que es mori!”. Aquest és el comentari que va fer l’Álvaro, un concursant de Gran Hermano 7, el popular programa de Mediaset, quan una companya li va plantejar l’hipotètic cas de trobar un o dos llebrers atropellats a la carretera. Una altra concursant el va rebatre defensant la postura més humanitària de posar en valor els gossos per sobre dels béns materials i de la seva pròpia seguretat però el jove sevillà va continuar amb la mateixa actitud.   

El comentari, com era d’esperar, ha indignat a milers de persones, entre elles Mon García Duran, que ha iniciat una campanya des de Change.org per demanar “la irremeiable expulsió d’aquest senyor per apologia a l’abandonament i omissió d’auxili a un animal moribund”. La campanya va començar fa una setmana i ja ha recollit prop de 150.000 adhesions.       


Com no es cansen de denunciar les entitats proteccionistes com Galgos 112 o Sos Galgos, no tenim constància de la ingent quantitat de llebrers que s’abandonen anualment en acabar la temporada de caça. La fi de molts dels llebrers que no són rescatats, que són la majoria, ha deixat de ser que els pengin d’un arbre, com passava anteriorment, i cada cop es detecten més casos de gossos tirats als pous o tancats en recintes on moren deshidratats i desnodrits. Molts d’ells mai són localitzats. L’abandonament a camp obert en zones que desconeixen també és comú, per això els atropellaments on automobilistes i els mateixos llebrers moren o són ferits de gravetat són una cosa comuna a Extremadura, Andalusia i Castella la Manxa, principalment.

Tot i que ahir durant l’emissió d’un dels programes satèl·lit de Gran Hermano, Jordi González va fer referència a les esgarrifoses declaracions, no se sap amb certesa perquè tot i el clam popular, Mediaset-Endemol no ha procedit encara a l’expulsió d’Álvaro. També grups feministes retreuen els comentaris que l’andalús ha fet sobre les dones.

Aquest dijous, la gala la conduirà Jorge Javier Vázquez. Aquest és un veterà i valent defensor dels animals i especialment dels llebrers. A més d’haver-ne adoptat tres, realitza acollides dels més necessitats i dóna suport de molt diverses maneres a les entitats prollebrers. Es preveu un discurs implacable del mordaç presentador que pot culminar no només amb la sanció al concursant, sinó també amb la canalització de l’enrenou cap a mesures efectives de diagnòstic, combat i solució de la tragèdia quotidiana dels llebrers.

El 37% de les cases rurals a Espanya ja admeten animals de companyia

El 37% de cases rurals a Espanya ja accepten animals, segons dades del portal Tuscasasrurales, que assegura que és un servei molt demandat tenint en compte que el 20% de les llars espanyoles té algun animal domèstic.

Els allotjaments rurals que estan adaptant-se a aquesta demanda oferint serveis específics per als seus animals estan en auge: un llit, joguines, menjar o un abeurador, per atreure i fidelitzar aquest tipus de turista, sobretot a les cases rurals de lloguer complet, on ia un 42,8% admet animals.

Pel que fa als propietaris, més del 50% d’aquests assegura que viatja amb ells quan realitza turisme rural i prop d’un 40% tria el seu destí en funció de si admeten ha activitats i zones aptes per a mascotes en aquesta zona. El perfil d’aquest tipus de viatger amb animal és una persona entre 35 i 55 anys, que viu en ciutats i sol viatjar amb la seva mascota durant l’estiu principalment.

Dades per comunitats

Múrcia és la comunitat més pet friendly en aquest sentit, amb un 52% de cases rurals que admeten animals, seguida per Castella la Manxa amb un 46,38%, Andalusia 46,45%, Extremadura 45,65% i Madrid amb un 44 , 52% de cases rurals que admeten animals. En canvi on es troben més dificultats són les Balears (22,58%), el País Basc (24,41%), Canàries (27,18%) o Astúries (32,4%) on el percentatge d’allotjaments és menor que en altres comunitats.

Clam perquè Barcelona es declari una ciutat lliure de cetacis en captivitat

El president del grup municipal d’ERC-Barcelona, Alfred Bosch, ha clausurat aquest dissabte la jornada ‘Barcelona animalista?’ que s’ha celebrat al Pati Llimona. Bosch ha recollit la proposta de “declarar Barcelona ciutat lliure de cetacis en captivitat” i ha defensat que el benestar dels animals també forma part de les propostes d’ERC a la ciutat de Barcelona.

Bosch ha aclarit que ‘no estem plantejant el tancament del Zoo de Barcelona sinó un replantejament de dalt a baix. Que els animals puguin tenir unes condicions de vida dignes. Que hi primi tota la vesant de la recerca i preservació d’espècies en risc d’extinció, en cooperació amb altres centres i buscant la manera més digna que puguin viure i conviure. Un Zoo nou, un Zoo digne per a tots els éssers vius’, segons informa el partit en una nota de premsa.

El regidor d’ERC Jordi Coronas ha explicat que “els debats s’han de plantejar quan estan prou madurs i creiem que s’ha fet una feina de fons de conscienciació que han impulsat les entitats animalistes i des del Zoo i hi ha una feina que no s’ha fet durant anys a l’Ajuntament de Barcelona: Tenim sis dofins en una banyera i un problema perquè s’incompleixen les normatives. Cal prendre una decisió que responguin a la marca Barcelona i la protecció dels animals que s’ha fet sempre a la ciutat.

Durant la jornada, ha estat la presidenta de Faada, Carla Cornella, qui ha llançat la proposta d’enviar els dofins que queden al zoo al santuari que s’està fent a les illes gregues. A la jornada també hi ha participat la presidenta de Futur Animal, Emma Infante. La segona de les taules ha servit per presentar i debatre sobre el projecte Zoo XXI, una proposta que han presentat Leo Anselmi i Rossi Carro.

Per què dius mascota quan vols dir soci?

Per a alguns sectors resulta paradoxal que gossos i gats concrets signifiquin tant i els aliens o sense propietari signifiquin tan poc

Mascota és una paraula carregada de potents consideracions per als amants dels animals. Com a “prova del cotó” de la profunditat de la implicació d’una persona o col·lectiu pots fer servir la paraula mascota. És un password tàcit que delimita els diletants dels entesos de la causa pels animals.

Davant la paraula “mascota” els animalistes reaccionaran com després d’un enrampada i els “mascotistes” somriuran complaguts. El que no saben els segons que aquest terme l’assignen despectivament als primers. Es fa servir per identificar aquells que no han fet el salt mortal que significa estimar els animals no humans més enllà dels que conviuen amb ells. Per a alguns sectors resulta paradoxal que gossos i gats concrets signifiquin tant i els aliens o sense propietari signifiquin tan poc. Per als que han transcendit el compromís més enllà del seu Boby o la seva Pepa tots els gossos i gats són valuosos més enllà de la raça, l’edat o la bellesa.

Els gossos porten més de 10.000 anys al nostre costat i els gats ho estan considerant des de fa 9.000. Els mascoteros – tots o gairebé tots ho hem estat o ho som- consideren que gairebé qualsevol animal pot ser company. El límit el posa la manca d’espai, de diners o el bon judici dels companys de pis. Una cobaia, un conill, una serp, un amfibi, un peix, un lloro, un poni o qualsevol ésser viu no humà (assequible espacialment) és considerat un potencial company. I no hauria de ser així. La convivència en una gàbia, peixera, terrari o corral per companyia de les persones és molt qüestionable per als veritables amants dels animals. Massa vegades estimar no és posseir.

Ni mascota és correcte per definir a aquests col·legues i còmplices que per trajectòria d’espècie i encant personal ens alegren el dia sense ser bufons ni propietats. Hi ha una controvèrsia cap a l’oportunitat d’albergar espècies que no estiguin clarament adaptades a les nostres manies i estil de vida. Els missatges comercials ofereixen noves criatures cada vegada menys dependents, cada vegada més vistoses i exòtiques amb l’única finalitat de proveir de capritxos i d’un aixovar caríssim per lluir a les xarxes. Ells parlen de mascotes. Nosaltres parlem de socis de vida.

Per Emma Infante, de Futuranimal.org